màntuciu

Sicilianu

Sustantivu

màntuciu s m (puru scrittu mànticiu o màntaciu o màntici)

Prununza

• [màntuciu]
• AFN: /'mant̪uɕu/, /'manduɕu/

Sillabbazziuni

man | tu | ciu

Furma cunzigghiata

màntaciu, màntuciu, mànticiu, màntici

Etimuluggìa / Dirivazzioni

Veni dû latinu aquivalenti "manticum".

Palori currilati

firraru, focu, ferru, forgia

Traduzzioni

talianu: mantice (di fabbro), mantico spagnolu: fuelle (de herrero)

francisi: soufflet (de forgeron) ngrisi: blacksmith's bellows