meccànicu s m (puru scrittu miccànicu) (pl. meccànici)

  1. Cù ripara li màchini.

meccànicu s m (pl. meccànici, f. meccànica)

  1. Chi avi a chi fari câ meccanica.
  • [meccànicu]
  • AFN: /mɛkkaːniku/

mec | cà | ni | cu

miccànicu

Sta parola siciliana veni di lu grecu μηχανικός attraversu lu latinu mechanĭcus.

meccànica, opiraiu, arriparari, autumòbbili, màchina, machinista