miccànicu
(Rimannu a pàrtiri di miccanicu)
miccànicu s m (puru scrittu meccànicu) (pl. miccànici)
- Cù ripara li màchini.
[miccànicu]
mic | ca | ni | cu
miccànicu
Stu sustantivu sicilianu veni di lu latinu "mecanicus".
miccànica, opiraiu, arriparari, autumòbbili, màchina, machinista
|
|
|